diumenge, 10 de gener de 2021

Llums del Delta, el poemari solidari

 

Convidant al silenci

 

Sí, serà una albada

que vindràs aquí,

a la meua terra estimada.

 

I ens asseurem cara a cara,

quan vegis morir la nit

i l'escalf d'un feix de llum

m'acaroni una espatlla

esgotada de reverenciar l'oest.

 

I et convidaré,

com la meua millor amiga:

a ensumar el perfum del riu

al brollar la primavera,

a endevinar el vol d'un coll verd

creuant la primera lluna,

a llepar amb el dit

el rogenc intents

quan l'aigua desperta

amb l'orgull de ser d'aquí,

a escoltar el raucar

del silenci de la nit serena,

que et vindrà a dir,

que aquest indret perdut de tot,

és una altra cosa.

 

I enraonarem a mig camí

entre l'obscur i la lluna plena,

i potser entendràs

el vertader significat

de sentir-se ebrenc.

 

                      Àngel Martí Callau

Foto Llorens Marín


Cap comentari:

Publica un comentari

Comentaris