dimecres, 7 de febrer del 2018

Pells bessones, poema

Pells bessones


S'estenen els cossos 
al llindar del precipici de la justícia.
Pells bessones amerades en sal
i rossecs de fam
que criden a la fugida.

Regalimen i s’esfilagarsen
camins foscos de sang entumida
cercant les arrels perdudes
dels dies de sol esmunyits,
que es transmuten en quimeres.

Diuen que un dia,

quan algú va decidir precintar
 el teatre de titelles,

s'assemblaven a tu...


Potser hauries de forçar la porta
i cosir els fils de l'esperança.

Àngel Martí

 pintura d’Agustí Forné


4 comentaris:

Comentaris