ROSA DE L'OASI
I aquella rosa va poder arrelar
com els ceps verges s’arrelen al camp,
fent seva la sequedat de la terra,
per transmutar-se un jorn en reserva
i ser paladejada, sols per mi.
Ningú va dir que fora tan senzill
subsistir entre els fems d'altres amors
que es podriren ahir en mort sobtada.
Però a cada llàgrima s'anà obrint,
com s'obre el sol quan s'ajoca la nit.
I el seu perfum m'imbuir de coratge,
per capbussar-me de nou, en l'oasi
que neix en mig d'un desert que perdura,
com el miratge de l'amor etern.
Angel Martí
Preciós!!
ResponEliminaMoltes gràcies Carme!
Elimina