Matí de pluja

Et lleves amb l'albada, és d'un gris

d'aquells que es precipita, a poc a poc,

amb les minúscules gotes de pluja

que passegen la finestra del dia

en una cursa que morí en el repeu.

Un colom s'ho mira des d'una morera

que vol tornar a néixer amb la primavera,

que es fa esperar com els dies de sol.

Els tolls dibuixen cercles tan efímers

com les hores que transiten, silents,

entre l'asfalt desert i els pensaments

per tots aquells que van fugint per sempre.

I remenes el cafè del matí,

tebi com l'esperança de tornar,

i encens el primer cigar de molts,

i es va consumint com el temps dels somnis.

                                             Àngel Martí, 25 de març de 2020