Avui us deixo una Tanka.

Originàriament, a la darrera meitat de segle VIII, el terme tanka s'utilitzava per a distingir els poemes breus dels més llargs, anomenats chōka (長歌? poemes llargs). Amb tot, als segles IX i X, a partir de la recopilació del Kokinshū, el poema curt esdevingué la forma dominant de la poesia al Japó i la paraula waka es va convertir en el nom estàndard d'aquesta forma. A principis de segle xx, el poeta i crític Masaoka Shiki va reviure el terme tanka i afirmava que la poesia waka havia de ser renovada i modernitzada.

Consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos plans sense rima, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7.Es compten totes les síl·labes.

La tanka es dona a conèixer en la literatura catalana en la primera meitat del segle XX amb Carles Riba, que en fou un gran conreador. Moltes tankes seves apareixen en Del joc i del foc (1946). També han treballat aquesta composició Màrius Torres, Salvador Espriu i Rosa Leveroni. Igualment han conreat la tanka els poetes mallorquins Llorenç Moyà, al seu recull Debades t'obren solcs els navilis, Ulisses, i Rafel Jaume en Poemes 1982-83. També ho ha fet Josep-Ramon Bach en Desig i sofre.

Les tankes parlen principalment de la vida humana, de tot allò vinculat als sentiments de l'ésser humà i la natura. Habitualment s'utilitza el pas del temps, l'efimeritat de l'existència humana i la fugacitat de tot i dels elements quotidians. Es tracta d'una poesia contemplativa i emocional; la natura s'hi empra com a element simbòlic i referencial, amb el qual es fan visibles els sentiments humans i l'adveniment còsmic de cada individu. A aquestes idees centrals s'uneixen conceptes fonamentals com la subjectivitat, la transcendència i la no-perdurabilitat que hi ha en l'interior de cada ésser humà.

Tanka XI

Acaronar un cos nu,

tastar la pell suada,

ensumar un gest

insinuant i tendre...

I llegir–te l’ànima.

                               Àngel Martí