Originàriament, a la darrera meitat de segle VIII, el terme tanka
s'utilitzava per a distingir els poemes breus dels més llargs, anomenats chōka
(長歌? poemes llargs). Amb tot, als segles IX i X, a partir de
la recopilació del Kokinshū, el poema curt esdevingué la forma dominant de la
poesia al Japó i la paraula waka es va convertir en el nom estàndard d'aquesta
forma. A principis de segle xx, el poeta i crític Masaoka Shiki va reviure el
terme tanka i afirmava que la poesia waka havia de ser renovada i modernitzada.
Consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos plans sense rima, que
segueixen la mesura 5-7-5-7-7.Es compten totes les síl·labes.
La tanka es dona a conèixer en la literatura catalana en la primera meitat
del segle XX amb Carles Riba, que en fou un gran conreador. Moltes tankes seves
apareixen en Del joc i del foc (1946). També han treballat aquesta composició
Màrius Torres, Salvador Espriu i Rosa Leveroni. Igualment han conreat la tanka
els poetes mallorquins Llorenç Moyà, al seu recull Debades t'obren solcs els
navilis, Ulisses, i Rafel Jaume en Poemes 1982-83. També ho ha fet Josep-Ramon
Bach en Desig i sofre.
Les tankes parlen principalment de la vida humana, de tot allò vinculat als
sentiments de l'ésser humà i la natura. Habitualment s'utilitza el pas del
temps, l'efimeritat de l'existència humana i la fugacitat de tot i dels
elements quotidians. Es tracta d'una poesia contemplativa i emocional; la
natura s'hi empra com a element simbòlic i referencial, amb el qual es fan
visibles els sentiments humans i l'adveniment còsmic de cada individu. A
aquestes idees centrals s'uneixen conceptes fonamentals com la subjectivitat,
la transcendència i la no-perdurabilitat que hi ha en l'interior de cada ésser
humà.
Tanka XI
Acaronar
un cos nu,
tastar
la pell suada,
ensumar
un gest
insinuant
i tendre...
I
llegir–te l’ànima.
Àngel Martí
