Tal com us vaig prometre, aquí teniu el nou poemari acabat de sortir del forn.
Aquests cinquanta-dos poemes d'argila han estat escrits en
un temps plujós, fangós, espès... Un temps on gairebé s'ofeguen els dies, entre
les constants tempestes d'odi i els diluvis d'intolerància. Un temps on, tot i
les condicions climatològiques adverses, hem pogut arreplegar l'argila roja,
remullar-la amb llàgrimes de dolor i resistència, modelar-la amb la força de la
paraula i coure-la pacíficament, a foc lent, per fer d'aquest fang tou i llefiscós
que no ens deixa avançar una obra que perduri eternament als ulls de la
humanitat i ens faci més tolerants, més lliures, més savis i més poble.
No obstant això, ens hem seguit nodrint de les cullerades d'amor que, de
tant en tant, en regala la vida i degustant aquells moments dolços que ensucren
l'ànima nafrada de dolor.
El poemari es divideix en quatre parts perfectament diferenciades: De la
terra, Del món, De l'esperança i Quan batega. Una passejada que va de finals de
2017 a finals del 2019, aturant-se en aquells detalls que van configurant els
dies. I acaba amb dos poemes molt especials: “Fills de mar”, que ha estat
musicat per Enric Franch, i que vol ser un homenatge als pobladors de La Cala,
i “Goigs a la Candelera”, dedicat a la nostra patrona i escorta fidel dels
homes de la mar.
Feu-ne una lectura assossegada i serena, com el moment requereix, i gaudiu
d'aquests versos d'argila.
Vull agrair, especialment, la col·laboració de l'Abel Borràs, amb la fotografia de portada i contraportada, i a la Montse Cateura, el seu assessorament lingüístic. De tot cor, gràcies, amics.
Entrar al llibre Versos d'argila
Moltes felicitats Àngel. Estem desitjant llegir-lo; segur que és preciós.
ResponEliminaLa fotografia de portada molt maca
Moltíssimes gràcies Gloria. La portada és obra del l'amic Abel Bòrras, un dels aristes que tenim a l'Ateneu.
ResponElimina