Molsa i escorça
20 d’agost de 2019
Com la molsa, per sobreviure,
m'aferro cada instant
a la humitat de la teva escorça
i me'n faig esclau
estremint cada racó,
cada branca que t'aferma al meu cel
i cada arrel que t'arrapa
a la meua terra.
I la teua fusta, és la meua pell,
i la meua verdor,
la teua esperança infinita.
I desesperat, et xuclo
per sentir-te el meu nutrient,
i m'adoptes com aixopluc
de la teua saba.
I ara, avui, ja ningú pot definir
que és molsa, i que és escorça,
tot plegat, ara, avui, aquí...
és tot una sola vida.
Àngel Martí
www.angelmarti.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris