diumenge, 7 d’octubre del 2018

Premi Poesia Versos Pels Malalts Mentals


Molt rarament, només en comptades ocasions, es produeix una alineació dels astres creant una mena d'energia còsmica que altera el normal funcionament de l'univers i origina situacions inimaginables en el nostre entorn, transmutant el normal funcionament de l'ésser humà agradablement... Això o que quan bufa el mestral regolfa al teu brancal -com dic en una cançoneta- i et regala tota mena de sorpreses: paperots, bosses de plàstics, envasos de iogurt caducat, bosses de pipes buides, publicitat enganyosa "adelgace sin pasar hambre"... i de vegades notícies inesperades que t'animen el dia. Aquest ha estat el cas d'aquest cap de setmana.

Avui, encara païnt l'intens dia de poesia al Mas de Barberans d'ahir, a Sant Carles de la Ràpita es lliuraven els Premis de Poesia Versos per les Malalties Mentals, amb motiu del dia mundial d'aquestes malalties. El concurs s'emmarcava dintre de les celebracions dels 20 anys de l'associació de familiars de malalts mentals de les Terres de l'Ebre i l'organitzava el Club Social de les Terres de l'Ebre. Tota una gran festa, Desfilada per La Ràpita amb cornetes i tambors i caps grossos, parlaments d'autoritats, un dinar amb moltíssima gent, espectacle amb ballarines i ballarins, jotes ebrenques...
I arriba el lliurament de premis i comencen a llegir el veredicte -Tercera classificada,  Montse Boldú de Tortosa, segon classificat Àngel Martí de l'Ametlla de Mar, guanyadora Lidia Benaiges Sanz de Tortosa i ja veieu en dos dies consecutius no tan sols reps dos premis, sinó que a més coincidim com a premiats la Montse i jo, i dius el dia de la marmota...? Regolfa o no regolfa el mestral? Casualitats d'aquelles que no passen massa sovint.
Ara seriosament, felicitats a l'associació i al Club Social per la gran tasca que realitzen, que per a mi era absolutament desconeguda. Treballar per fer més senzilla la vida a persones amb problemes no té preu.
Vull agrair l'atenció que hem rebut els premiats per part de l'organització i del jurat.

De tot cor gràcies.

En aquest dia mundial dels malalts mentals us deixo poema dedicat a la meva iaia "La Malena". La seva mirada de patiment extrem en la darrera etapa de la seva vida va inspirar aquests versos.


Tal com som


M'aferraré convençut als teus ulls
per llegir aquesta agonia que et mata
i a urpades se t'emporta de tu.
A estropades va i ve i es queda,
fecundant un hoste que no conec,
entre el solatge de l'ànima en pena.

I en aquest món proscrit i diabòlic,
t'ofrenaré la tebior d'una mà
i aquell grapat generós dels meus dies
per esmunyir-nos plegats de la nit
cap aquelles clarors que tant enyores
i seguir estimant-nos tal com som.





2 comentaris:

  1. Àngel,ara ja sé reconèixer el teu segell als poemes i quan els llegeixo escolto la teva veu potent que se'm clava al cor.

    ResponElimina

Comentaris