dimarts, 21 d’agost del 2018

Que lluny és el paradís - Poema



Que lluny és el paradís
quan tot somni és fonedís
per les tanques del racisme.
I tot el blanc es fa gris,
el gris, negre trencadís

i es perden somnis, en l'abisme.

Àngel Martí



en

1 comentari:

  1. Adriana21 d’agost del 2018, a les 15:48

    El paradís, no es tan alluny,no hi ha somnis, ni res s'enfonsa, no hi ha tanques, ni colors de pell, el paradís a la gorga de l'abisme on no hi ha gravetat, és la cendra, la pols dels óssos o la terra. On ja no som, no hi ets, romandrem silenci, calma, equilibri, soseg. El paradís.

    ResponElimina

Comentaris