dissabte, 25 d’agost del 2018

Versus A Cors a Cala Cris




Ahir divendres, vàrem tenir el goig de poder fer un nou recital de Versus A Cors i aquest cop al nostre poble. 
Cala Cris, un nou bar-restaurant recentment obert a l'Ametlla de Mar, al C/ Major 4 i que aposta per les actuacions en directe, ens va convidar a amenitzar el capvespre amb poesia i música. En un espai acollidor i entranyable que recorda als del Born de Barcelona i que es va omplir totalment, durant una hora, vàrem fer un recorregut poètic pels vagons del metro, pel riu, pel territori i pel País i com no pot ser d'una altra manera, pels amors i desamors.
Des d'aquestes línies volem agrair a la Cris la seva invitació i el tracte rebut tant d'ella com del simpàtic i agradable equip de sala que va estar pendent de nosaltres en tot moment i com no donar les gràcies a tota la gent que ens va voler acompanyar i que van donar un caliu molt especial a l'actuació. 

Gràcies a tots!






dimarts, 21 d’agost del 2018

Que lluny és el paradís - Poema



Que lluny és el paradís
quan tot somni és fonedís
per les tanques del racisme.
I tot el blanc es fa gris,
el gris, negre trencadís

i es perden somnis, en l'abisme.

Àngel Martí



La poesia elèctrica DeMatíMañana

En aquests temps convulsos que vivim, sempre és d'agrair que hi hagi gent que aposti per regalar uns instants de calma, de pau, de poesia, i en aquest context el passat 10 d'agost aterrava a l'Ametlla de Mar el quartet rapitenc de poesia elèctrica DeMatíMañana, integrat per l’Eva Mascarell, Miquel Reverté, Eduardo Margaretto i la incombustible guitarra del Mestre Tomasso.
La Plaça Joan Miró, presidida per una immensa àncora, símbol inequívoc de la gent de mar, va ser el lloc triat per l'ajuntament de l'Ametlla de Mar per donar a conèixer als caleros el que fan els peculiars poetes DeMatíMañana.
Fins i tot el cel grisós i amenaçant a pluja va voler guardar silenci durant l'actuació per recrear-se amb els versos del poemari Mot i Mirada, del desaparegut John Gras i dels mateixos Reverté i Margaretto. La guitarra del mestre Tomasso, no va ser un simple acompanyament, es va convertir en una veu més a sobre de l'escenari instal·lat a la plaça, una veu que va emplenar de màgia la dolçor de la veu de l’Eva, la sobrietat de Reverté i els punyents versos de l'expressiu Margaretto.
Al trencador quartet no li va costar gens arrancar els aplaudiments espontanis del públic que es va aplegar a la plaça per gaudir d'un capvespre especial.
Durant una hora el temps es va aturar per delectar-se amb la mescla d'olor a mar, el sabor d'una tarda d'estiu escortada per les gavines i la poesia actual dels rapitencs, que no va deixar indiferents als caleros i turistes que passejaven i s'anaven afegint a l'esdeveniment, atrets pels versos.
Segurament aquesta actuació ha estat quelcom més que una tarda de poesia a la vora de la mar, segurament és una altra porta que s'obre per connectar els moviments culturals que es duen a terme a La Cala i a La Ràpita, dos pobles, des de sempre, agermanats per les costums marineres.
Esperem que aquest quartet poètic, ja sigui de matí mañana, als capvespres o a la llum de la lluna no deixi de delectar-nos amb els seus versos colpidors i directes.

                                                                                         Àngel Martí Callau

                                                                                                  L’Ametlla de Mar


Gràcies amics!

dissabte, 11 d’agost del 2018

Aigua & aigua, poema

Aigua & aigua 

Finíssimes i delicades agulles de vidre
es precipiten al buit
i com les notes d'un pentagrama
límpid i transparent,
dibuixen els cercles concèntrics
en un mirall silent
de geranis i rosers
barrejat amb núvols grisosos
i amenaçants
que acompanyen la solitud de la tarda.

I en la minuciosa percussió de l'instant,
diràs que escolto encara
aquella melodia nostra
que es va esmunyint
entre els fulls desgastats
del calendari perenne en la tardor.

Bombolles de vida
que per efecte òptic
repiquen un cop i un altre
i saltironen folles
i es mesclen i difuminen el reflex
sense saber ben bé
ni quina és cadascuna,
ni quin és el retrat.

La melangia de les pluges d'agost
mentre t'abraça el capvespre

ja les té aquestes coses.

Àngel Martí


dijous, 9 d’agost del 2018

Orfe de llum, poema




Pluja de llamps, i tu orfe de llum,
inconscientment, has obert el paraigua.
Prenyes de dol els dies que s'enceten
i t'arredosses a les soques seques
sentint com et sadolla el sofrir.
El subsistir és talment utopia,
en la tenebra que tossuda et rata
cada bocí de l'ànima que brota.

Et va fer fracassar el frau fatídic
d'aquella adolescència verge i pura,
d'aquell miratge de mires trucades
que apuntaven a un punt impossible,
sense possibilitat de fer blanc.
De tu tan sols ha quedat un llegat,
la tibantor d'una soga trenada

amb les paraules trèmules d'adéu.

Àngel Martí