Pells bessones, poema

Pells bessones

S'estenen els cossos 

al llindar del precipici de la justícia.

Pells bessones amerades en sal

i rossecs de fam

que criden a la fugida.

Regalimen i s’esfilagarsen

camins foscos de sang entumida

cercant les arrels perdudes

dels dies de sol esmunyits,

que es transmuten en quimeres.

Diuen que un dia,

quan algú va decidir precintar

 el teatre de titelles,

s'assemblaven a tu...

Potser hauries de forçar la porta

i cosir els fils de l'esperança.

Àngel Martí

 pintura d’Agustí Forné