dimecres, 14 de febrer del 2018

Versus A Cors a Tardes Clandestines


El diumenge 11 de febrer a les 19.30 h vam tenir el plaer, l'Enric Franch i jo mateix, d'estrenar un nou projecte a les "Tardes Clandestines" que organitza Xavier Aluja al seu taller d'Art del barri antic de Tarragona. 
Feia ja un temps que l'Enric i un servidor teníem moltes ganes de fer alguna cosa junts i així va néixer "Versus A Cors".
Hem creat un programa poètic-musical on l'Enric, amb la seva guitarra elèctrica i amb música de composició pròpia que ha creat per cada poema, m'acompanya en un recital de poemes i contes meus, alguns publicats i d'altres inèdits. 
Els recitals que tenen una durada d'entre 75 i 90 minuts barregen música, versos de diversa temàtica, bocins de contes i tocs d'humor. Tot plegat per intentar fer passar una estoneta especial a l'espectador.
El diumenge vam estrenar el projecte amb un recital que vam titular "Estimar en llunes de vellut i marbre" i sota aquest lema, vàrem fer un repàs als versos i històries d'amors i desamors.
Cal destacar la calidesa especial del local, del propietari, el Xavier, i del públic assistent que ens va acollir d'una manera molt especial i que ens costarà oblidar, de fet estàvem tant com a casa que fins i tot ens vam atrevir a cantar o almenys a intentar-ho.
No voldria acabar aquest post, sense agraïr el suport desinteressat de la Carme Lopez, que va fer possible aquesta actuació i que ens ha portat a complir un somni.
Gràcies Carme.

Us recomamen que us passessiu pel Taller d'Art del Xavier en una d'aquestes "Tardes Clandestines" que podeu seguir al Fecebook.

I amb aquesta declaració d'intencions vam encetar l'actuació...

De vegades, en llunes de marbre,
una paraula pot-ser un vers,
un vers un món
i el món un poema.

De vegades un instant
pot-ser una vida,
una vida un somni
i el somni un desig.

I és desig meu,
que aquests versos
siguin no només paraules,
sinó un instant de somnis
on mil llunes de vellut,
et facin abraçar el món.

Àngel Martí


Aquí podeu visualitzar el recital







dimecres, 7 de febrer del 2018

Pells bessones, poema

Pells bessones


S'estenen els cossos 
al llindar del precipici de la justícia.
Pells bessones amerades en sal
i rossecs de fam
que criden a la fugida.

Regalimen i s’esfilagarsen
camins foscos de sang entumida
cercant les arrels perdudes
dels dies de sol esmunyits,
que es transmuten en quimeres.

Diuen que un dia,

quan algú va decidir precintar
 el teatre de titelles,

s'assemblaven a tu...


Potser hauries de forçar la porta
i cosir els fils de l'esperança.

Àngel Martí

 pintura d’Agustí Forné