Sota el
lema de "Versos contra la violència", ahir al matí un reguitzell de
poetes, cantants i músics ens vam reunit a la plaça del Coc de Sant Carles de
la Ràpita per llegir poemes en repulsa contra les càrregues de diumenge passat
i en defensa de les llibertats. Durant l'emotiu acte, s'han fet volar paraules
i notes als carrers d'aquesta població germana, que va ser una de les que més
víctimes va patir l'1 d'octubre. Una crida a què mai més es tornin a repetir
actuacions com aquestes, la violència només ens pot portar a més violència i no
a cap solució. Que ningú menys tingui el poder de la paraula.
Un cop més la societat catalana ha demostrat la capacitat d'organització davant
les injustícies.
Gràcies amics Jesús M. Tibau, Ricardo Gascón i Eduardo Margaretto per
pensar amb mi i brindar-me l'oportunitat d'estar al costat dels rapitencs.
Us deixo el poema que he fet per l'ocasió i que hem recitat a dos veus Adriana
i jo, que vol seu una foto de tantes del que es va viure aquell dia.
Aferra’t a la meva mà, mare,
que avui al meu País
volen fer ploure sang.
Eixugue'm aquest plor de ràbia,
de veure'm captiu
en aquesta gàbia,
mentre ens van rosegant.
Abraça't a la meva pena, mare,
aferra't al meu canell,
que el meu cor és rovell
que em va podrint l'ànima cansada.
Conforta el meu esperit, mare,
que avui camino sense por
amb un clavell roig a la mà,
per poder deslliurar-me i escapar
d'aquest sàdic odi
de qui em governa.
Resistim amb les mans alçades, mare,
defensem amb la veu el nostre rogle,
que podran emmudir un crit,
un desig o un escrit,
però mai la força
de tota la veu d'un poble.
Àngel Martí
Avui toca Roquetes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris