Des del pensament dels filòsofs, d'Albert Guiu

Intentar fer una crítica de qualsevol obra del poeta, fill de Flix, Albert Guiu Bagés és força agosarat. Guanyador de diversos premis literaris importants i referencia l'iteraria obligada de les Terres de l'Ebre, aquest professor de llengua castellana a l'institut de Gandesa, domina el llenguatge poètic, tant en castellà com en català, com pocs escriptors i per tant el crític té moltes possibilitats de no estar a l'altura de l'obra. Però tant se val, tot i aquest risc evident, no m'he pogut estar d'escriure aquest post sobre el darrer poemari de Guiu, "Des del pensament dels filòsofs", que ha publicat l'editorial Neopàtria. El fet de no ser, ni pretendre ser crític, em disculpa.

En aquesta, la seva vuitena obra, l'Albert, tal com ens té acostumats als que el seguim des de fa temps, ens mostra allò que tant li agrada, a partir d'un raonament profund d'algun autor, juga a deixar fluir tota aquesta inesgotable tempesta de mots, encadenant-los, com només ell sap fer, per acabar parint una personal, original i magistral traducció al llenguatge poètic. Si jugar a aquest joc ja és complicat amb bocins d'obres de narrativa o poesia d'altres autors, com li podem llegir al Facebook força sovint, en "Des del pensament dels filòsofs", arrisca fins al límit, desxifrant la profunditat de les idees d'una cinquantena de filòsofs, que amb paraules seves: "... ens han brindat la generositat del seu talent..."

S'atura en aquest, ara escardat, mirall del pensament, cerca pacient la profunditat del missatge, que fa seva, i la transmuta en versos d'una complicada senzillesa, que atrapen al lector en una teranyina de preguntes i sentiments que l'obliguen a cavil·lar mil coses que potser mai s'havia plantejat. 

Així doncs, en aquesta darrera obra, el professor Guiu, ens torna a demostrar que no hi ha límits en el procés creatiu d'aquest home: senzill, afable, proper, discret, planer i absolutament generós amb qualsevol que se li apropa. Que mai decep i continua sent una aposta segura per tots aquells lectors que cerquen llibres especials, llibres d'aquells que han d'habitar la tauleta de nit per anar sent rellegits un cop i un altre per poder esprémer tot el dens i nutritiu suc que l'autor ens amaga en cada vers i que ens regala una dolçor, de vegades discretament amarga, d'aquelles que perduren.

Així doncs, he d'acabar dient, des de la meva modesta opinió que, "Des del pensament dels filòsofs" de l'Albert Guiu, està destinada a convertir-se en una de les obres indispensables de la nostra literatura i que cap amant de la poesia intimista pot deixar de recrear-se en la seva lectura.

Àngel Martí

Les coses com a tals, no existeixen
Berkeley

Si les idees neixen de les coses:
la tristor cridanera d'un taüt mut,
el ball de la saliva d'un pastís,
el vol de papallones d'una joia,
l'enyorança de llegir un llibre, 
l'admiració de cada color del camaleó.
El taüt, el pastís, la joia, el llibre i el camaleó,
no existeixen.

Albert Guiu Bagés
(Des del pensament dels filòsofs)