El passat 8 de març de 2016, commemorant el dia de la dona treballadora, l'associació Poemes al Vent, va presentar la seva primera antologia poètica a la biblioteca de la bonica població de Calaceite, davant l'associació de dones de la població. Un acte entranyable que va acollir un bon nombre de públic.
Aquí us deixo un dels poemes meus, que vaig recitar en aquest acte.
Aquí us deixo un dels poemes meus, que vaig recitar en aquest acte.
ENCARA
TREMOLO
No
s'ha fet llarg aquest viatge nostre,
entre
cims escarpats i nits de fosca.
Amb
grapes d'àliga i ulls de mussol,
ens
hem anat aferrant a la vida,
com un
nou nat al pit nuu de la mare.
I no
fuig res d'aquell temps que amagàvem,
com
dos infants entremaliats jugant
a un
joc prohibit, quan ningú mira.
Se'ns
ha fet curt el llarg tic-tac del temps,
sense
consciència del mudar dels dies,
que
ens han anant abraçant: pell amb pell,
mans
amb carícies i versos amb somnis.
I cada
dubte s'esmuny quan em mires
I cada
plor s'eixuga amb un bes
i cada
bes és un pas que ens apropa
i que
derrota tot allò que es perd,
però
no mort amb la nit que desperta.
I anem
signant l'amor que encara neix,
i viu
i creix, quan saps dir que m'estimes
i quan
jo ser escoltar allò que dius,
i que
escrius, amb ploma sucada a l'ànima.
I és
que el temps d'estimar, fuig despresa,
si la
mà que el bressa, et fa tremolar,
a cada
full que es perd del calendari.
Angel Martí
També tremolo jo després de llegir-la.
ResponEliminaDiries que ja l'estic sentint amb un fons de bateria i guitarra elèctrica...
Gràcies amic, ja saps que estic encantat de que poseu música als meus poemes. De fet em sorpreneu cada dia més quan els sento en veu i música vostra.
ResponElimina