ABSENTA
L'absenta i
jo compartim muts les nits,
vells
esperits que s'amaguen en la fosca,
cercant
paraules que fugen de mi
a la llum
d'un llumí i nicotina.
No
s'il·lumina aquell vers somiat
que s'esmuny
dissimulant entre ombres,
mil trampes
fondes, t'aferren al buit
i no vol
néixer l'escrit, del no-res.
Llepo el meu
got amb el polze, les dotze,
l'absenta i
jo compartim llargues nits,
sentint
ferits que no viu el poema.
Sento que la
gola em crema, absent,
aixeco el cap
al vent, buscant la fresca,
la mà
s'engresca a sobre del paper
i sento el
recer, en aquesta copa.
I l'absenta i
jo som dos erudits,
com aquells
vells amics, ebris de vida.
Angel Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris