dissabte, 29 de juny del 2019
divendres, 28 de juny del 2019
"Versus A Cors" a CalaCris 2019
Dijous 27 de juny, ens vàrem tornar a carregar la guitarra, micro i amplificador a l'espatlla i cap a CalaCris. Per nosaltres actuar en aquest petit, però força acollidor local de l'Ametlla de Mar, s'ha convertit amb quelcom especial. Gairebé en una festa, diria jo. L'especial decoració, la ressonància de la sala, la proximitat del públic i sobretot, l'acollida i la delicadesa que tot el personal del local té amb nosaltres i amb les arts en general, fa d'aquest bar-restaurant un lloc perfecte per gaudir d'una estoneta diferent. Tant l'Enric Franch, com jo ens sentim com a casa, i també ens emocionem quan veiem, com aquest dijous va succeir, que gent del públic no pot contenir les llàgrimes de l'emoció.
Bon menjar, bon beure, música excel·lent, art a les parets i de tant en tant una actuació en directe, això és CalaCris, un raconet diferent, al carrer Major de l'Ametlla de Mar.
M'agradaria animar a aquells artistes que comencen i cerquen una oportunitat per mostrar el seu art, que s'atansin al local i parlin amb la mestressa, segur que a Calacris tindran un espai.
Us deixo un dels poemes que vàrem recitar.
Gràcies a tot l'equip de CalaCris per comptar amb nosaltres un cop més i per suposat als amics que ens va voler acompanyar per donar caliu al local.
La curiosa història d'un glaçó
Et
sabies un diamant
d’aquells
admirats...
perfectíssim,
indestructible
a les càbales dels maldients
quan
el glatir del cor
d'aquella
que et tastava,
no
era debades.
Però
et va queixalar,
com
una hiena famolenca
en
esgotar-se-li la carronya
arraconada
per a les nits d'abstinència.
I
vas escoltar el lleuger cruixir dels cristalls,
i
et vas veure ofegar
...
lentament...
com
l'espessor de la saliva
quan
no diuen les paraules;
i
et vas arraulir al fons
...
sense fer soroll.
En
la foscor d'un racó de la barra,
apartat
de res i pendent de tot
...
ignorat!
Jeus
presoner d'un got de tub,
buit
i solitari... i transparent...
I
et vas fonent amb les restes
àcides
i amargants
del
bocí de llimona rosegat
...
com tu...
i
la ferum d'alcohol barat
que
encara traspua
dels
finíssims murs de cristall
que
et separen la vida de la mort.
No
valen subterfugis
quan
veus que en aquest cau
ningú
no et desitja
i
passes de glaçó saborós
a
una aigua tíbia, bruta i rebregada
que
ningú vol degustar.
I
fins i tot,
abans
d'esgotar-se la nit,
un
o altre, apagarà una burilla
macerada
amb la nicotina
de
ser xuclada fins a les entranyes
...
i t'aviarà,
ignorant
el que una nit vas ser,
per
l'obscur forat de l'aigüera.
Àngel Martí
dissabte, 22 de juny del 2019
Relats a Vora Mar
Ahir 22 de juny de 2019, al Centre d'Interpretació de la Pesca de l'Ametlla de Mar, va tenir lloc la trobada anual dels escriptors de l'editorial Valenciana Neopàtria. Aquesta editorial, que promou llibres de poesia, prosa i assaig, cada any tria un lloc dels Països Catalans per reunir als seus escriptors en un dia de germanor i, aquest any, els afortunats vam ser els caleros.
La diada es va aprofitar per presentar el llibre "Relats a vora Mar", en el que han participat 37 autors de l'escuderia, entre els quals tinc el goig de trobar-me, aportant un dels meus relats "El Candidat".
En un entorn immillorable i una sala absolutament repleta de públic, el regidor de cultura sortint, Sr. Vicent Llaó va fer un emotiu comiat, passant-li el testimoni a la recentment estrenada regidora de cultura, Sra. Jani Brull, que va obrir l'acte, agraint la presència dels assistents d'arreu de Catalunya, Castelló i València, i convidant-los a conèixer i gaudir del nostre magnífic poble.
Antoni Bonet, ens va fer una lectura del que representa aquest dia per l'editorial, i de l'esforç que està fent, en un moment tan delicat pel llibre imprès, per poder seguir empentant la literatura a les nostres terres.
A continuació, espontàniament, alguns dels escriptors van anar llegint fragments dels seus contes, sempre amb les extraordinàries imatges, de la pesca al nostre poble de fons, cedides per l'amic Enric Franch.
Per acabar les fotos de rigor i un suculent dinar de germanor, on tots ens van conèixer una mica més, que al cap i a l'afí era l'objectiu.
Gràcies Neopàtria per pensar amb l'Ametlla de Mar com a lloc de trobada, a autors i públic assistent, i com no a l'Ajuntament per totes les facilitats que ens han posat i en especial a la Regidora de Cultura que va treballar com una més de nosaltres.
www.angelmarti.cat
dissabte, 15 de juny del 2019
Al Club de lectura de l'Aldea
Darrerament, hi ha una eclosió de clubs de lectura al nostre territori i aquest fet sempre és una bona notícia. Els clubs de lectura són grups de gent, aficionats o no a la lectura, que s'apleguen per, de tant en tant, llegir un mateix llibre i després obrir un debat sobre què li ha semblat a cadascú. És curiós veure com un mateix text pot ser interpretat de diverses maneres, de vegades força allunyades de la intenció de l'autor en escriure'l. És per aquest motiu, que les coordinadores o coordinadors d'aquests centres, sempre que poden intenten portar a l'autor i d'aquesta manera els lectors poden debatre amb el creador de l'obra sobre tot allò que no els hi ha quedat clar.
Un d'aquests clubs de lectura, recentment creats, és de l'Aldea, al qual ahir dia 14 de juny, vaig ser invitat per la coordinadora Pilar Cabrera, per parlar del meu llibre de contes "De Part Certa".
Em va sorprendre agradablement, que per ser un club tan jove, hi hagués tanta participació, tot i que em van dir que encara faltaven dues membres que no van poder assistir.
En un local blanc puresa i força il·luminat, és a dir perfecte per llegir, ens vam passar dues hores, que van ser efímeres, curtíssimes, com un sospir.
Per un autor, poder trobar-se cara a cara amb els seus lectors és un veritable plaer. Veure com s'interessen per aspectes del llibre, que de vegades un mateix no remarca com a importants, o descobrir la curiositat que ha despertat un capítol determinat en una lectora, és d'allò més maco.
No cal ni dir que l'acollida rebuda va ser fantàstica, i a més vaig tenir l'honor de ser l'invitat que tancava la temporada i per tant els bombons i la mistela, van amerar la distesa conversa de dolçor.
La impressió personal va ser que han sabut formar un grup amb un nivell cultural alt i sobretot amb força interès per conèixer aspectes de la creació de les obres, i per tant aquest fet augura una llarga vida al Club de lectura.
No voldria acabar aquest post sense fer una petita reflexió. Per desgràcia, ara que ja conec uns quants clubs de lectura, m'he adonat que la gran majoria de membres, sempre solen ser dones. A l'Aldea per exemple, tot són dones, a l'Ametlla només hi ha dos homes, a Gandesa també... Potser caldria fer un estudi del motiu d'aquesta desmotivació dels homes per participar en els clubs de lectura i buscar de quina manera es pot suscitar l'interès.
Exactament el mateix passa amb la gent més jove, a les trobades que he estat invitat, no he vist ningú de menys de 35 anys... Alguna cosa haurem de fer...
Voldria animar també a participar, a aquella gent que no solen llegir. Els Clubs no t'obliguen a res, si un llibre que proposen no t'agrada, no tens l'obligació de llegir-lo, però formar part d'aquests clubs, sí que a la llarga et crea l'hàbit de llegir.
Noies del Club de lectura de l'Aldea, moltíssimes gràcies per llegir-vos De Part Certa i sobretot, per fer-me passar una tarda tan amena.
No defalliu!!!
Un petit paràgraf De Part Certa...
...Però en aquesta ruleta que és la vida, ni tot es pot controlar ni de vegades tot és el que sembla i menys quan parlem d’un amor verge i pur que desperta entre els somnis de jovenesa. Així doncs, per ser honrats haurem de dir que la seva passió per les olors del bacallà i les seves salivacions nocturnes, segurament tenien algun detonant més que no pas el desig d’un bon àpat. Fins i tot podrí- em dir que tindrien un nom propi, un nom d’ulls de cel d’estiu i cabells rossos, de mirada llesta i murri, de rialla bergant i conversa descarada, fins i tot, ens atreviríem a dir que també es deia Paco, com el seu pare i que curiosament, sempre solia estar ben a prop dels bacallans que somiava la Montse.
Àngel Martí
dijous, 13 de juny del 2019
Recital a la Sala Va de Versos de Reus
El passat 8 de juny, La Isabel Ribera ens va convidar al seu acollidor local de Reus "Va de Versos", a l'Enric Franch i a mi mateix, per posar en escena el nostre recital poètic-musical Versus a Cors. La veritat és que era el primer cop que estàvem en la recentment estrenada sala dissenyada per acollir actes culturals de qualsevol mena, i especialment donar oportunitats a les veus emergents. El lloc ens va encantar i animem a la gent, sobretot als artistes, que el visitin, se sentiran com a casa.
La sorpresa de la tarda ens la van donar els amics Pili Cugat i Carlos Lupprian, quan, acabat el nostre recital, van pujar a l'escenari i en primícia ens van interpretar una cançó, la lletra de la qual és meva, i que amb molta sensibilitat han musicat. Tot un goig poder escoltar-la en la meravellosa veu de Pili i l'excel·lent guitarra de Carlos, que ha fet un treball exquisit. Aviat la podreu gaudir en el seu nou disc.
Per cert a Pili Cugat i Carlos Lupprian els podreu escoltar en directe en aquesta mateixa sala, aquest dissabte a la tarda.
Gràcies de cor per aquest detall i gràcies també a la Isabel i el Borja per convidar-nos a "Va de Versos".
50 Poetes de la terra a Tarragona
El passat divendres 7 de juny, una petita mostra dels poetes que participem en el llibre solidari 50 poetes de la terra, ens va retrobar a Tarragona per, un cop més, presentar aquest poemari tan especial, els beneficis del qual van destinats a l'ONG Open Arms, dedicada al rescat d'immigrants al Mediterrani.
Com sempre, retrobada amb bons amics i amigues en un lloc emblemàtic, per intentar, mitjançant la poesia, remoure consciències i recaptar fons per salvar vides humanes.
Els versos, amenitzats amb l'ukulele de la Marta Forment, que també ens va delectar amb un parell de cançons força especials, van crear una atmosfera d'aquelles que et toquen l'ànima.
Us deixo amb un dels poemes meus inclòs al llibre.
I ens aferrem a un darrer sospir,
aquell record d'un temps que ja ha passat,
l'últim alè que ens queda per somiar
que som el que vam ser i no el que som.
I cada dis és llàgrima nova
i ens anem despullant, a poc a poc,
per afrontar de nou la travessía
en les gèlides aigües del fracàs
Àngel Martí
dimecres, 5 de juny del 2019
dilluns, 3 de juny del 2019
De l'exposició Sense Vol
El passat 31 de maig de 2019 Sefa Garcia va inaugurar l'exposició "Sense Vol" a l'Ecomuseu del Parc Natural de Deltebre. L'Artista, amb canuts de plomes de gavines, que durant mesos ha anat recollint de la costa i netejant metòdicament, ha creat uns quadres espectaculars que ens recorden la màgia dels paratges del delta. Les composicions s'acompanyen amb magnífics versos de la poetessa calera Àngels Puente, que li dóna un toc de dolçor, fent-nos reflexionar sobre la bellesa i a la vegada la fragilitat d'aquest indret tan especial.
Enric Franch i jo mateix, vàrem tenir la sort de ser convidats a participar, amb les nostres poesies musicades, a la inauguració d'aquesta original exposició, detall que volem agrair tant a la Sefa, com a l'Àngels.
Un cop més, la gent de les nostres terres, ens demostren que la creativitat no té límits i, senzillesa i elegància gairebé sempre van unides.
Us recomano que visiteu aquesta singular exposició, que estarà oberta fins al 9 de juny, i us aturéssiu un instant a reflexionar amb aquesta suggerent obra.
www.angelmarti.cat
