dissabte, 23 de febrer del 2019

Versos per la llibertat a Xerta


Ahir, a Xerta, vam tornar a viure un altre dia carregat d'emocions. Finalment, tot i els contratemps, gràcies a un parell d'amics d'aquells que quan et fan falta sempre hi són, vaig poder participar en aquest acte "Versos per la Llibertat", per reivindicar l'alliberament dels presos polítics, al poble de la Carme Forcadell, i us puc assegurar que va valer la pena.
Xertolines i xertolins van abarrotar la sala de l'Ajuntament per escoltar com els poetes, vinguts de diferents indrets del territori, alçaven la veu en forma de versos, denunciant la situació política actual del país, barrejant poemes d'escriptors consagrats com Machado, per posar un exemple, amb textos propis. 
Es van viure moments d'una forta càrrega emocional, però també d'altres de festa i alegria, sempre ha estat la nostra manera de reivindicar les coses, com quan el grup de balladores i balladors de Jotes ebrenques de Santa Bàrbara, ens va delectar amb una demostració d'aquest ball tan nostre, o quan un parell de balladors del grup, acompanyats pels atrevits Xavier Aragó i Conchita Jimenez es van aventurar a cantar un seguit de Jotes Ebrenques escrites expressament per aquest acte. 
Tant de bo que el col·lectiu Dillums d'Arts al Forn, ben aviat pugui deixar d'organitzar actes com aquests i dedicar-nos tots plegats a escriure sobre l'amor i el desamor, a enaltir els preciosos racons del nostre país o a inspirar-nos en una primavera permanent que s'acabi imposant a aquest llarg hivern... Coses d'aquestes que fem els poetes. Això evidenciaria que la normalitat s'hauria instaurat a casa nostra.
Entretant seguirem, pacíficament, escrivint i alçant la veu contra les injustícies, el paper sempre guanya la pedra.


www.angelmarti.cat







dissabte, 16 de febrer del 2019

Presentació Antologia 2018 de Poemes al Vent a Mora

El passat dijous 14 de febrer, la gent del col·lectiu "Poemes al Vent" vàrem presentar l'antologia de poemes 2018 a la biblioteca de Mora La Nova. 
En arribar, amablement, ens van mostrar les magnífiques instal·lacions de l'escola d'art on els nostres joves i no tan joves (està obert a gent de totes les edats) poden aprendre les tècniques de la ceràmica, escultura, pintura... Realment preciós!, enveja sana de veure com un poble tan petit, en temps difícils com aquests, aposta de manera decidida per l'art.
Amb la sala de gom a gom l'escriptor Miquel Esteve, va fer un repàs de la varietat poètica que es pot trobar en aquest poemari. 
Intercalant els versos amb precioses peces de piano interpretades pels nens de l'escola de música de Mora, la màgia va anar fluint entre les parets de llibres de la sala.
Com a tast, us deixo un poema meu inclòs en aquest recull.


www.angelmarti.cat


La curiosa història d'un glaçó


Et sabies un diamant
d’aquells admirats...
perfectíssim,
indestructible a les càbales dels maldients
quan el glatir del cor
d'aquella que et tastava,
no era debades.

Però et va queixalar,
com una hiena famolenca
en esgotar-se-li la carronya
arraconada per a les nits d'abstinència.

I vas escoltar el lleuger cruixir dels cristalls,
i et vas veure ofegar
 ... len ta ment...
com l'espessor de la saliva
quan no diuen les paraules;
i et vas arraulir al fons
 ... sense fer soroll.

En la foscor d'un racó de la barra,
apartat de res i pendent de tot,
 ignorat!
Jeus presoner d'un got de tub,
buit i solitari... i transparent...

I et vas fonent amb les restes
àcides i amargants
del bocí de llimona rosegat
 ... com tu...
i la ferum d'alcohol barat
que encara traspua
dels finíssims murs de cristall
que et separen la vida de la mort.

No valen subterfugis
quan veus que en aquest cau
ningú no et desitja
i passes de glaçó saborós
a una aigua tíbia, bruta i rebregada
que ningú vol degustar.

I fins i tot,
abans d'esgotar-se la nit,
un o altre, apagarà una burilla
macerada amb la nicotina
de ser xuclada fins a les entranyes
... i t'aviarà,
ignorant el que una nit vas ser,

per l'obscur forat de l'aigüera.


                                               Àngel Martí








dilluns, 11 de febrer del 2019

"Versant en Femení" a l'Ametlla de Mar


La Tarragonina Carme López amb el seu "Versant en femení" es va posar al públic, que va omplir de gom a gom el Centre d'Interpretació de la Pesca de l'Ametlla de Mar, a la butxaca. 
La Cala no podia trobar millor manera de tancar les festes majors que amb un relaxant Vermut Poètic, donant veu a les dones. L'equip de rapsodes i músics de Calacultura van saber escenificar a la perfecció els preciosos i de vegades provocatius poemes de la Carme, que arrencaven una vegada i una altra els espontanis i llarguíssims aplaudiments del públic.
Les sensacions, reflexions i sensualitat que traspuen els fulls d'aquest primer poemari de la Carme, van embolcallar la sala amb una màgia especial, d'aquelles que només la mà d'una dona coneixedora a la perfecció del llenguatge femení, pot transmetre.
La dolçor, la sensualitat, l'erotisme i la força dels poemes de l'autora, a la que ja hem batejat com "la dama de foc", van fer posar en peu al públic assistent, que l'ovacionava a cada intervenció.
Entre el negre i el vermell passió que el col·lectiu Calacultura va triar per donar vida al poemari, destacava el blanc puresa de l'autora, un interessant i intencionat contrast, com el que anem trobant en aquesta obra... Dolor, il·lusió, delicadesa, tempestes, teories insòlites del big bang... Experiències de vida transcrites amb ulls de dona, que no deixen indiferent a ningú.
L'autora es va despullar sense complexos davant el seu públic, deixant a un costat la timidesa que durant anys es va amagar darrere el pseudònim "Sentiments Trencats", i va fer una defensa aferrissada del dret de la dona a poder expressar lliurement tot allò que pensa, sense dubtes i sense por al que diran. 
Tot plegat un matí de diumenge del qual les caleres i caleros ben segur en parlaran durant temps.
No puc acabar aquest post sense agrair l'esforç de tot l'equip de CalaCultura i l'Ajuntament, per fer possible que aquest acte es dugués a terme; i no tan sols a les rapsodes que ens van fer viure els sentiments des de l'ànima i als fantàstics músics que van saber compondre la música adient per fer-nos tremir a cada poema, sinó també a aquelles i aquells que no es veuen mai, els invisibles, i que són absolutament necessaris: els que preparen els vermuts i netegen, els que munten el so, els que estan pendents de rectificar aquelles petites errades a l'assaig i que acaben sent clau pel resultat final, els que reparteixen els cartells, els que ens donen veu als mitjans informatius... I a tu Carme, per regalar-nos aquests versos en femení i almenys per uns instants fer-nos mirar a través dels ulls i el cor de la dona. 



















diumenge, 10 de febrer del 2019

Fent "Safareig Poètic" a Reus


Quan busquem "safareig" al diccionari, una de les accepcions que hi trobem és "fer safareig: Tafanejar, xafardejar." I això és precisament el que fan aquest grup de gent de Reus de "El safareig Poètic", rebuscar i furgar entre versos, cercant allò al que fa referència el títol de la Jam proposada per la trobada mensual i compartir-ho amb la resta. Però no es queden aquí, segurament, una de les tasques més importants que duen a terme és no deixar que la poesia s'adormi a la ciutat de Reus i per sobre de tot defensar la nostra llengua i dinamitzar els actes literaris.
Fa uns dies, per casualitat, vaig veure al Facebook que a la Sala Santa Llúcia organitzaven la Jam mensual i em vaig dir -Mira, si puc, aniré a conèixer a aquesta gent a veure què fan i si més no passar una bona estoneta escoltant declinar poesia... -Decisió encertada. Li vaig comentar a una amiga poeta de Tarragona i em diu -Doncs jo també hi aniré! -I vaig pensar -Fantàstic, com a mínim ja tindré amb qui parlar. –Com no podia ser d'una altra manera, el món de la poesia és molt petit, només arribar ens vàrem trobar amb cares conegudes, el Xavier i la Conxita, que ens van fer cinc cèntims de com anava la Jam. Aviat vam passar a una acollidora sala del local, es van fer les presentacions i a partir d'aquell moment, música, i tot va fluir. Durant una hora i mitja va ser hivern a la Sala Santa Llúcia. Versos de poetes consagrats es barrejaven amb poesies nascudes de la mà dels presents i precioses melodies escollides amb exquisidesa per l'Eduard, van fer que la vesprada es fes excessivament curta.
De vegades fer safareig no és gaire recomanable, puix que gairebé sempre algú surt mal parat o com diem al meu poble "queda retratat de mig cos", però amb aquest cas un recomano que, de tant en tant, cada cop que poguéssiu us atanseu a la gent del Safareig Poètic de Reus i us deixeu portar per la màgia de la poesia.

                                                                                                www.angelmarti.cat



dimarts, 5 de febrer del 2019

Club de lectura de poesia de Gandesa


Quan a un l'inviten a un club de lectura de poesia, per parlar d'un dels seus poemaris, les primeres reaccions són una mescla de sorpresa i joia -Amb els milers de poemaris que s'escriuen diàriament, han pensat amb el meu? -Cavil·les. Un cop superat aquest estadi i ja des de la tranquil·litat que dóna el pas d'un temps prudencial, penses -Bé, per la grandària de la població i tenint en compte que la lectura de poesia és absolutament minoritària, un club específic només de poesia... Seran com a molt 4 o 5 persones, i això sent generós... I arriba el dia.

Després dels nervis del viatge, pensant que arribes tard, darrere un camió que avança amb la lentitud d'un cranc pelut, i que et deixa prou temps per, mentalment, repassar aquells petits detalls del llibre que vols que els lectors recordin; quan finalment, un cop trobat estacionament en les proximitats, practiques un parell d'inspiracions profundes per dissimular els nervis, entres a la biblioteca i t'adones que hi ha més d'una dotzena de persones esperant, llavors sí que t'emociones de veritat. Però no tan sols pel fet d'estar allí, sinó perquè veus que quan darrere un projecte hi ha gent que el viu i el treballa de veritat, que s'identifica amb el que fa i a més ho fa bé, la gent respon. 
Que en un poble com Gandesa, la biblioteca Municipal aconsegueixi tenir un club de lectura, específicament de poesia, de 14 persones i que a més, tal com m'explicaven, aquests lectors i lectores vinguin d'altres poblacions, algunes properes i d'altres prou llunyanes, vol dir que les persones que estan al front duen a terme una tasca impecable.
I en aquest cas tant la Cinta, la responsable de la biblioteca, com l'Albert Guiu, el coordinador del club de lectura de poesia, són un clar exemple d'aquesta teoria. Tots dos han sabut arrossegar, amb el seu caràcter especialment proper i càlid, a un grup de gent molt diversa, a llegir assíduament poesia, demostrant amb escreix que com deia algú, que ara no cal nomenar, "... La feina ben feta no té fronteres..."
La veritat és que tots plegats em van fer sentir com a casa. Escoltar a diferents persones declinar els teus poemes, veure que pregunten i s'interessen, que s'emocionen i que de tant en tant deixen anar un: "...a mi este m'encanta...", considero que per qualsevol persona que escriu, és reconfortant.
Vull agrair a tot el grup de lectura l'interès i el tracte que em vàreu donar i sobretot us encoratjo a seguir al club i a mantenir viu l'esperit de la poesia als vostres cors que, en moments difícils, sempre és un bon refugi. I no us avergonyiu mai de llegir poesia, com em comentava alguna de les lectores, el meu pare sempre em diu que només hem de sentir vergonya de fer coses mal fetes i té tota la raó. 
Segurament, si en aquests moments els que mouen els fils del teatre de marionetes que és la nostra societat llegeixin més poesia, potser, el món funcionaria d'una altra manera.