De sorpresa en sorpresa

Em veig amb la necessitat d'escriure aquest post perquè aquesta setmana he rebut dues sorpreses, d'aquelles inesperades, de les que et reafirmen que escriure paga la pena.

D'una banda dilluns vaig rebre una aquarel·la del meu gos Heroi, d'una de les persones que va estar present la setmana passada a les "Tertúlies d'autor" a Santa Bàrbara. L'obra anava acompanyada amb una emotiva carta d'agraïment de l'autora de la pintura.

Si llegeixes aquest post, no puc més que, públicament, donar-te les gràcies per aquest preciós detall i fer-te saber que de vegades la felicitat és poc més que detalls com aquests.

La segona, ahir rebo, també per correu, dos exemplars del núm. 9 de la revista "Jorn Nou" del Patronat pro Batea, bona part de la qual va dedicada a la memòria històrica i als combatents de la batalla de l'Ebre. Fullejant-la, veig que en la pàg. 23 complementen tots aquests articles d'investigació, que ens posen la pell de gallina, i el recull de fotografies de l'època, amb un poema meu del llibre "Llunes de vellut i marbre", "El riu de les ànimes". 

Vull agrair a la junta del Patronat Pro Batea i a la redacció de la revista "Jorn Nou" el fet d'escollir aquest poema per acompanyar un tema tan delicat i seriós com és la nostra memòria històrica i en especial al poeta i amic Andreu Alanyà sense la intervenció del qual, segurament, el Patronat no hagués tingut coneixement de l'existència d'aquests versos.

De cor, gràcies a totes i tots per alegrar-me la setmana.

Numen el somni de l'Ebre

Finalment, el passat 26 de gener, amb el Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa de gom a gom, Numen va emergir del riu amb un espectacle absolutament encisador. Valer Gisbert va saber mesclar, a la perfecció, els versos, la música, la dansa, la imatge i la llum, per donar vida a la mussa que inspira la gent de l'Ebre. 

Si aquest espectacle pretenia ser quelcom més que un reconeixement a aquests més de 80 ebrencs i ebrenques del món de la cultura premiats durant el 2018, ho va aconseguir des del primer moment. La delicadesa i sensibilitat extrema dels actors i músics, va mantenir al públic assistent amb l'emoció a flor de pell. El recinte, a poc a poc, es va anar inundant d'una boirina dolça, de cotó de sucre, d'aquelles que et perdura a la boca i a l'ànima durant temps, molt de temps.

Moments especials com el reconeixement a la tasca, absolutament desinteressada, del sensiblement torbat per la sorpresa Ricardo Gascón, per fomentar els actes culturals a les nostres terres, que va rebre un original de l'Ignasi Blanch... O senzillament el retrobament amb tants amics i amigues del món de la cultura, van fer d'aquesta primera edició de Numen un pas importantíssim pel reconeixement de l'aportació cultural que les Terres de l'Ebre fa al País.

Tant la Presidenta d'Òmnium Cultural de Terres de L'Ebre, com el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, també van voler tenir un record per aquella gent que ha lluitat i lluita per la cultura i ara es troba a la presó.

La cloenda de l'acte amb els premiats es va fer al Forn de la Canonja, on menjant i bevent, vam poder xerrar i debatre sobre el futur de la cultura a les nostres terres i també conèixer-nos tots una mica més.

No voldria acabar sense donar les gràcies a totes aquelles persones i entitats que han lluitat per tirar endavant aquest reconeixent, en especial a Ricardo Gascón i Jesús M Tibau que des de Dillums D'Arts al Forn, no paren d'endegar iniciatives tan feixugues com aquesta, a L'Ajuntament de Tortosa pel suport donat a l'acte, a Òmnium Cultural i a Valer Gisbert i tot el seu equip.

Gràcies a tots!

Us deixo unes fotos i el llistat dels premiats.

Tertúlies d'autor a Santa Bàrbara

Quan la Carme Sandonís em va invitar a anar al nou espai que havien creat a la Biblioteca de Santa Bàrbara, l'SMARTcentre, per participar a les "Tertúlies d'autor", la primera pregunta que li vaig fer, va ser: "Que és un SMARTcentre?, jo que hauré de fer?"-bé, en realitat eren dos-, ella, simpàtica com sempre, va riure i em va explicar que senzillament es tractava d'un petit espai, molt acollidor, on un autor conversava, a tocar de dits, amb la gent de la biblioteca i anava explicant una mica el seu procés de creació i la seva obra.

La veritat és que vaig gaudir més que un crio xipollejant, mentre plou, en un toll d'aigua. El temps ens va passa volant i em va encantar veure els ulls emocionats, especialment de dues dones d'edat avançada, perdoneu però sóc un desastre amb els noms, que escoltaven embadalides tot allò que anava dient i recitant. I també em va agradar força escoltar el projecte de la Teresa Camí, que em volgués fer partícip i veure la il·lusió que li va fer que li donés quatre consells, que sembla la van ajudar una mica a posar-lo en marxa.

En definitiva, una fantàstica estoneta d'aquelles per la qual paga la pena escriure.

Gràcies al Sr. Alcalde per, com sempre que tinc la sort de ser invitat a Santa Bàrbara, va estar present, a la gent de la biblioteca, amabilíssims, als lectors que em van acompanyar i sobretot, gràcies a l'amiga Carme Sandonís, per convidar-me a participar en aquestes "Tertúlies d'autor".