El títol vol reflectir totes les fases per les que un va passant amb el temps, que imparable, ens fa caminar sense descans.
Entre totes aquestes llunes de vellut i marbre, he anat escrivint i recitant de tot allò del dia a dia. Així, he viscut nits de fosca absoluta veient naus sense rostres que s'enfonsaven cercant l'esperança, vànoves de cartó als carrers o màrtirs sense nom que s'enduien mil noms, que no pretenien ser màrtirs. He viscut llunes en quart minvant cercant paraules que s'esmunyien, d'altres en quart creixent amb silencis amb gust de canella, o que dissimulaven les escletxes... Finalment, sense cap mena de dubte he viscut moltes nits de llunes al ple, que m'aixoplugaven de la fosca. He viscut llunes aprenent a estimar amb el llenguatge del cos i dels versos, recordant instants de criançó o somiant passejar de bracet amb les dones que més m'han estimat i que més estimo...
Res doncs, aquí us deixo aquest recull de versos, que molts de vosaltres haureu sentit o inclús llegit en aquest mateix blog.
També us deixo l'enllaç de Amazon on el podreu adquirir o podeu fer-ho punxant a sobre de la portada del llibre, al lateral d'aquest blog.
Gràcies Montse Cateura pel teu ajut en aquest projecte.
https://www.amazon.es/Llunes-vellut-i-marbre-poemes/dp/1522096647/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1502908484&sr=1-1&keywords=llunes+de+vellut+i+marbre
Amb aquest poema s'enceta el llibre
De vegades, en llunes de marbre
una paraula podria ser un vers,
un vers un món
i el món un poema.
De vegades, un instant
pot-ser una vida,
una vida un somni
i el somni un desig.
I és desig meu,
que aquests versos
siguin no només paraules,
sinó un instant de somnis,
on mil llunes de vellut,
et facin abraçar el món.
