La biblioteca municipal de Gandesa, de la mà de la incansable Cinta, a la que hem d'agrair la feina que duu a terme perquè la gent es pugui apropar una mica més a la poesia, també va voler commemorar el Dia Mundial de la Poesia. Ahir 24 de març, va ser el dia escollit i amb els versos dels membres de l'associació Poemes al Vent, acompanyats a la trompeta per Josep Enric Juanós, es va poder gaudir d'una tarda diferent. El recital va ser maridat amb "Som dinou", un fantàstic vi cedit pel celler de la Cooperativa de Gandesa que va donar el toc especial a la celebració.
Aquest és un dels poemes que vaig triar per un dia tan especial:
UN PAS, UN CAMÍ
(Un cant a
l’esperança davant el càncer)
Ja no t'has vist,
al mirall d'aquests dies.
Un cor, un rostre,
la vida envelleix,
manquen paraules i
neix el panteix
i a aquest tren se
li allunyen vies.
Van desfilant
estacions, no s'atura,
veus mil rellotges
que furten el temps,
aquest barbàric
sacseig, sol, et venç
i el teu cos es
podreix... I el cap madura.
I som mil noms
abraçant-te en les hores,
que s'esmunyen ulls
clucs, amb l'esperança,
i confiat i aferrat
a la dansa,
has cercat la
il•lusió... I ja no plores.
Escoltes força dels
teus en la veu,
que han endolcit
cada instant, dels instants,
i has retrobat
totes aquelles mans,
que han aferrat el
teu dolor, com seu.
I el teu desig
arrelar-te a la terra,
i transmutar
llàgrimes en saó,
que puguin ofegar
hores de por
i et facin pugnar
brau, aquesta guerra.
No has hagut
d'habitar soledat,
a cada tremola
passa entre ombres,
has vist la llum en
les velles penombres,
entre embranzides
verges, d'amistat.
Descobreixes
horitzons on s'acaben,
saps que el sol
neix amb la mort de la nit,
veus sucumbir
l'insomni en el teu llit
i vas refent el
futur que cercàvem.
Un bes és tot, quan
el tot sembla res,
un vers és cant
quan emmudeix el dia,
un alè d'esperança,
melangia
i un pas, camí quan
s’esgoten senders.
I som aquí per
donar-te l'empenta,
i som aquí per
cenyir-te ben fort,
i som nosaltres
l’embat del teu cor
i volem ser la fe
que avui et sustenta.
I ullaran més
primaveres florides
i brancaran mil
ametllers més en flor
i vetllarem plegats
la mort del plor,
quan les mil nafres
siguin adormides.
Àngel Martí