#Poema, Espurnes d'hivern

ESPURNES D’HIVERN

Dansen les nines amb flama d'hivern.

Cabriolen les guspires satisfetes

i s'evadeixen de l'instant silent,

amb els acords de l'ancià garrofer

que es consumeix a poc a poc, com jo.

I l'escalfor es perd per les escletxes

que la pluja i el sol han cisellat

amb aquella subtilesa del temps,

incinerant aquells noms dibuixats

a la perseverança immortal

d'un univers on es perd l’estimar.

I em sembla intuir que deus estar

oculta entre la boira de la planxa

i el teu propi passat, que perdut

en el silenci cerca la resposta.

Les brases es van amortint, com tu,

creuem les mirades i les defugim...

Tots dos sabem que aviat glaçarà.

Angel Martí Callau

#POEMA Temps de lluita

TEMPS DE LLUITA

No sé si m'escolta el vent quan crido.

Si s'endú lluny els meus deliris,

perquè una dona els despulli en la sorra

llardosa i humida, de les urpades dels temporals.

Però me’ls retorna en forma d’estels

en les nits solitàries, arrapat al pensament

de vànoves blanques somiant batalles

que no s’escriuen, ni s’escriuran.

I jo els miro, i ells conscients i emmudits

com els barrots forjats que no gemeguen,

senzillament em diuen que són silenci;

que és el temps de la lluita amb el jo,

de rebolcar-me amb mi i fer-me meu,

de saber qui vaig ser, qui puc ser

i descobrir finalment qui sóc

quan les súpliques no són contestades.

Angel Martí

Recapte de fons per La Marató de Tv3 2016

Qualsevol iniciativa és bona per recaptar fons per la Marató de TV3 que, van destinats a projectes d'investigacions de malalties concretes. La Marató 2016 es dedicarà a l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. A l'Ametlla de Mar es va fer una venda solidària de llibres, acompanyada d'un recital de poemes i a Gandesa, per exemple, un gran espectacle, que va omplir el cine de gom a gom, on tampoc i va faltar la poesia.
A l'Ametlla es van llegir poemes de poetes catalans consagrats i Gandesa, va optar pels membres de Poemes al Vent, amb versos propis.
Us deixo el poema que vaig triar per recitar a Gandesa. Un poema que vaig fer ja fa mesos i que parla de la importància de l'escalfor de la gent del costat quan pateixes malalties greus.

UN PAS, UN CAMÍ

Ja no t'has vist, al mirall d'aquests dies.

Un cor, un rostre, la vida envelleix,

manquen paraules i neix el panteix

i a aquest tren se li allunyen vies.

Van desfilant estacions, no s'atura,

veus mil rellotges que furten el temps,

aquest barbàric sacseig, sol, et venç

i el teu cos es podreix... i el cap madura.

I som mil noms abraçant-te en les hores,

que s'esmunyen ulls clucs, amb l'esperança,

i confiat i aferrat a la dansa,

has cercat la il•lusió... i ja no plores.

Escoltes força dels teus en la veu,

que han endolcit cada instant, dels instants,

i has retrobat totes aquelles mans,

que han aferrat el teu dolor, com seu.

I el teu desig arrelar-te a la terra,

i transmutar llàgrimes en saó,

que puguin ofegar hores de por

i et facin pugnar brau, aquesta guerra.

No has hagut d'habitar soledat,

a cada tremola passa entre ombres,

has vist la llum en les velles penombres,

entre embranzides verges, d'amistat.

Descobreixes horitzons on s'acaben,

saps que el sol neix amb la mort de la nit,

veus sucumbir l'insomni en el teu llit

i vas refent el futur que cercàvem.

Un bes és tot, quan el tot sembla res,

un vers és cant quan emmudeix el dia,

un alè d'esperança, melangia

i un pas, camí quan s’esgoten senders.

I som aquí per donar-te l'empenta,

i som aquí per cenyir-te ben fort,

i som nosaltres l’embat del teu cor

i volem ser la fe que avui et sustenta.

I ullaran més primaveres florides

i brancaran mil ametllers més en flor

i vetllarem plegats la mort del plor,

quan les mil nafres siguin adormides.   

Angel Martí Callau

#Relat Curt, Carta de Nadal

Carta de Nadal

Era un somiador. Des de petit, el seu gran deler, sempre havia estat ser invisible als ulls dels mortals. Ambicionava transitar les avingudes d'aquella ciutat abarrotada sense ser vist, observant cada detall d'aquells que no el podrien veure. Any rere any clonava les súpliques als mags d'orient sense resposta. Finalment, el seu prec fou escoltat, ara, després de tants geners, era invisible. Fins i tot per aquell Pare Noel vermell sang, que fent dringar la campaneta i repartint riallades anunciava Nadal. Ell però, era més dels Reis, eren màgics de debò. Arraulit entre cartons de marca blanca, immaterial; a la llum de mil llums de festa, anhelava les clarors del dia, per retornar a l'extensa cua de les il·lusions i lliurar la carta que el tornés a fer visible. Sempre havia estat un somiador.

Angel Martí

#Relat curt, Viatge a Europa

VIATGE A EUROPA

La fredor fosca de la nit li glaçava l'ànima. Les ungles es clavaven a la fusta que ganyolava. Les veus es mesclaven amb ferum a suor, orins i llet agra. Els ulls bescanviaven blanc, per groc dibuixat de rius de sang i crits d'ofec de l'estómac, signaven l’alè de dies de gana i son. Els esgarips, van anunciar l’ona solitària escorant la nau. Carn, que era pell trèmula, es consumia entre l'aigua i sal en feroç combat de braços dèbils i desesperats esgarrapant la vida, amb un cos remullat de mort. El panteix sostingut el sadollava de mar, mentre s'aferrava als despulls consumits. De sobte, tot silenci.

Angel Martí

#Microconte 13

Microconte 13

Mai va deixar d'escriure, albades, capvespres, nits... La ploma era la seva vida. El seu darrer manuscrit, el van trobar al costat del cos inert. Sempre havia dit que com més abatut se sentia, més sorprenien els seus escrits.

Angel Martí

ART PER A TOTS A VALLDEROBLES

La fundació Quillez Lliisterri, és una entitat per al foment de l'art i la cultura al Baix Aragó, especialment arts plàstiques i música. Aquesta entitat a elaborat un programa per la inclusió de nois amb discapacitat, dintre de l'univers cultural de tots els ciutadans. En d'aquest context, del 23 de setembre al 12 de novembre de 2016, han organitzat al castell de Vallderobles una exposició d'art, que sota el nom "Arte para todos", mostra l'obra pictòrica creada per nois amb discapacitat.

Ahir 5 de novembre de 2016, alguns poetes de l'Aragó, Saragossa i Catalunya vam ser invitats, perquè, inspirats en els quadres d'aquests nois, féssim un poema. Aquests versos van ser recitats al Castell de Vallderobles, envoltats de les obres pictòriques d'ells i en aquest projecte inclusiu, la idea és editar un llibre que contingui les obres dels nois acompanyades dels poemes, destinant els beneficis a la fundació. 

El dia va ser d'aquells que no s'obliden, al matí presentació a la llibreria Serret, de "El musgo del Bosque" un llibre preciós d'Antón Castro, després el recital poètic i exposició, al migdia un bon dinar i a la tarda exhibició de Jotes.

Són moltes les entitats que han col·laborat en aquest projecte solidari:

Fundación Quillez Llisterri, ASADICC de Caspe, Centros ATADI, Gobierno de Aragón, colegio Gloria Fuertes de Andorra, Fundación Vallderobles patrimonial, Escuela de Música d Vallderobles, Asociación Santa Agueda, AFA SL i un gran nombre de poetes, entre ells, els membres de Poemes al Vent.

Mil gràcies a tots per fer possible aquest dia ple d'emocions especials.

Us deixo els tres poemes que em van brotar, veien algunes de les obres que adjunto.

Demonios bajo la cama.

Autor: Carlos Lázaro

La nit dels pijames

No hi ha son dels dimoniets,

és la festa del pijama

i un riu i l'altre brama,

no arriben amiguets.

Guimbaran a sobre el llit

i es faran mil malifetes

i entre les vànoves netes,

d'amagat, algun pessic.

Tots plegats faran rotllana

i cantaran mil cançons

i abraçats i fent petons

lluiran peücs de llana.

Tots vestits de color roig,

s'explicaran mil històries

i sense pors ni cabòries,

les hores seran un goig.

Amb la llum d'aquesta lluna,

dansaran sota un estel

i esmorzaran llet amb mel

i de fruita, una pruna.

No hi ha son dels dimoniets

en la festa del pijama,

tot són riures amb la mama,

doncs ells, mai no paren quiets.

Angel Martí

Niño con Lágrima

Autor: Carlos

EL REDÓS PER TU

Deixem plegar aquesta llàgrima,

nen de rostre enfosquit,

acompanyar-te en la nit,

abraçar-te amb dolçor, l'ànima.

Deixem bressar-te la son

quan la lluna sigui fosca

i guarir-te amb una closca

que defensi el teu nom.

Nen de carona rodona,

no em plau que siguis trist

i que el dia vegis gris,

quan un nou sol t'acarona.

Deixa que el mar et remulli

els peus pinzellats de sorra,

que aquest vaixell no s'escora

tot i que el vent, et despulli.

Guaita caure aquesta neu

de mil volves acolorides,

que no et sagnin les ferides

ara que ningú et veu.

Aferrat fort al meu cos

arrapant-te a l'esperança,

que no pots tenir mancança

del que ha de ser el teu redós.

Angel Martí.

Bailarina

Autor José Manuel Mampel 

LA VIDA ÉS DANSAR 

Balla, balla, ballarina

en el meu jardí de flors,

fes que puguin fugir els plors,

bella dama saltarina.

Abraces feliç l'estel,

regales un petó al sol

i empenyes al rossinyol,

a què voli sense vel.

Amb la falda roig cirera

i el barret de bosc florit,

amb la mà dreta al melic,

em fas veure la drecera.

I amb la lluna a l'altra mà

i el prat fent reverència,

no és qüestió de ciència,

que no paris de ballar.

Dansa, dansa bella dona,

que la vida és dansar

i poder-te despertar

mentre la música sona.

Balla, balla, ballarina,

en el meu pati de flors,

fes que puguin fugir els plors,

bella dama saltarina.

Angel Martí.

Poema, No tinguis por

NO TINGUIS POR

Vindrà a veure't rigorós, aquell dia

i jo et pentinaré amb els dits

aquells cabells blanc puresa, suaument.

I t'asseuré al balancí del temps,

que compassat ganyolarà amb tu.

I et miraré als ulls absents dels records

que hauràs perdut pel llarg camí dels dies.

I junts passejarem pels carrerons

on em vas passejar sense cap pressa,

aquella infància de dies preciosos.

Repassarem retrats en blanc i negre,

cercant instants de color esmunyits

entre el recer dels solcs de la pell tova,

que haurà envellit pel goig de ser mare.

Tatuaré el meu bes, en el front

que em va vetllar tants anys, les nits d'insomni,

tatuaré el bes a les mans trèmules

aferrades al redós de les meves

i a una abraçada que abrigui la por.

Vindrà a veure't rigorós, aquell dia,

però et puc prometre, que el farem dolç.

Angel Martí

Poema (Amb la mirada als teus ulls)

AMB LA MIRADA ALS TEUS ULLS

Veig que humiteges els dits i em demanes

que cerqui el pou amagat al pecat,

que arribi al fons i poalegi l'aigua

i t'ensalivi el dit i el nostre instant.

I et veus als ulls i a la boca la sal,

que ens va brollant de la lluita ferotge.

i sents al pou el rebull dolç del sucre...

I obres els porticons de bat a bat,

forces la terra enfonsant-la als teus peus,

et sents cruixir les entranyes i els ossos,

i escoltes l'aigua que es mou gemegant,

implorant no brollar per no acabar-se.

I jo acabo amb els ulls als teus ulls,

ensumant els llençols humits de nit

i el cos buidat del corc que em rossegava.

Angel Martí

XI Jornades de les Lletres Ebrenques

Aquest any, "El Desfullar de les Ànimes", el poemari que va veure la llum a finals de novembre, a estat present a les XI Jornades de les lletres Ebrenques, que any rere any la biblioteca Comarcal Sebastià Arbó d'Amposta, organitza, de la mà de Joana Serret Fabra i on es donen cita els autors ebrencs que han publicat obres l'any anterior. És una setmana on la literatura està a flor de pell. Conferències, xerrades, recitals i un lloc on trobar-se la gent de les lletres ebrenques.

Tot i que per problemes familiars no vaig poder ser en persona, veure la meva foto i el meu poemari al costat de grans literats de les nostres terres, em va fer moltíssima il·lusió.

Vull agrair a la Joana Serret la seva atenció i a l'associació Poemes al Vent per les gestions que varen fer perquè això fos possible.

Varsòvia

VARSÒVIA

12-10-2016

És gris el somrís del paraigua.

Les llambordes, llagrimegen eternament

les passes del lament dels dies d'història.

Tot per fer, entre acords de piano.

Clavegueres de vida i d'esperança

que perduren en bronze a la plaça,

mentre reneix la ciutat del record perenne.

Voreres daurades de tardor

et remembren que tot s'acaba

i tot s'alçarà nou en primavera

amb l'esplendor dels somnis

i sense l'oblit dels dies de mort.

Carrers empedrats on s'escola la sofrença,

d'aquells que són perquè varen resistir

i dels que fugiren, per creure,

amb el pànic com a únic equipatge de mà...

Dels captius de la tortura,

encadenats a la injustícia.

I el Vístula s'ho mira incrèdul.

I veig rostres en blanc i negre

que un dia foren pinzellats

de blau nit i vermell fetge.

Encara oloro a gas, a cendres,

a la pols dels enderrocs

i al fum de la misèria.

Encara veig els vagons,

amb bitllet d'anada,

les estrelles roges d'orient

i les creus gammades d'occident,

un bocí del mur de la vergonya

i la sang de les espines, ara rovell anyenc

escondit dels dies de pressa.

Desem aquest regust

en el bagul dels instants sense retorn

i fonem la clau del pecat,

en el foc etern de l’infern.

Angel Martí