Presentació del poemari "El Desfullar de les Ànimes" a #Gandesa

Divendres 18 de desembre de 2015, es va fer la presentació del meu poemari "El Desfullar de les Ànimes" a Gandesa. Un acte molt emotiu que va presentar el poeta i escriptor Albert Guiu d'una forma magistral. Vull agraïr als membres de l'Associació Poemes al Vent el seu interés en organitzar l'acte i el caliu que en tot moment em van donar, a la biblioteca de Gandesa per les facilitats, a la cooperativa de Gandesa pel tast de vins que ens va oferir, a tot el públic que va assistir a l'acte i sobre tot a L'Albert Guiu per acceptar presentar l'acte. Gracies a tots de tot cor, en tot moment em vaig sentir com a casa.

Angel Martí

Quan es trenca el canal (Article d'opinió)

Quan es trenca el canal

Aquesta tarda, un cop més els veïns dels pobles de les Terres de l'Ebre, han realitzat un acte reivindicatiu, per demanar que els nostres governants, aquells que el poble ha decidit que han de representar els seus interessos, escoltin a la gent del territori, els realment afectats.

L'N-340 s'ha convertit en un dels punts negres més importants del País. Quan parlem de punt negre, no ens referim a unes anotacions en un full de paper (encara que per alguns sembla que no sigui altra cosa), en aquest cas concret estem parlant de persones que han perdut la vida, d'altres que han quedat paraplègiques o minvades de mobilitat, de famílies senceres destrossades per sempre, de nens orfes o de pares que han perdut els fills... I aquí no passa res.

El problema principal radica, en el fet que el tram de l'AP7 que passa per aquest  territori, és el més car de tota la península, aquest fet, implica que la major part del tràfic rodat de vehicles pesants i també turismes, opten per utilitzar la carretera N-340, provocant una densitat de tràfic absolutament desproporcionada a la via i en conseqüència una sinistralitat molt per sobre de les xifres, que  podríem considerar tolerables.

La solució que demanen els veïns, és força senzilla, tenint en compte que pels anys de concessió que manté  l'AP-7,  ja està més que amortitzada, el govern, per l'interès general de la població, hauria d'exigir a l'empresa concessionària, la gratuïtat, almenys d'aquest tram. Els Catalans i especialment els veïns de les Terres de L'Ebre, ja han desembutxacat suficients diners durant anys i anys i han deixat prou familiars pel camí, mentre des de Madrid tancaven els ulls i es construïen autopistes i autovies gratuïtes per poder anar a estiuejar a la costa de llevant sense obrir el moneder. Ja n'hi ha prou senyors! Si les poques vegades que veniu a aquestes terres, no ho féssiu amb vehicles oficials, que per descomptat passen per l'AP7, això sí, pagant tots nosaltres, segurament les coses serien diferents.

Potser caldria esbrinar qui són els accionistes d'aquesta autopista, potser caldria esbrinar quines comissions hi haurà de la pluja de rotondes amb les quals pretenen minar l'N-340 ( i esperem no augmentin els accidents), potser caldria esbrinar a qui convé que no es pari de fer obres noves en lloc d'obrir l'AP-7...

Quan passen fets com aquests, és quan t'adones de la desconnexió existent entre la classe política i els ciutadans, quan t'adones dels interessos reals d'uns i altres, quan t'adones que ni tan sols les vides humanes importen per ells, quan hi ha negoci per sucar pa.

Una prova més que entre l'emissor i el receptor, el canal està absolutament trencat i, o els receptors haurien de passar per GAES o bé viuen en un món absolutament paral·lel a la realitat que els envolta.

Si aquest és el País que volen, si aquests són els governants que ens representen, segurament ens haurem de replantejar moltes coses... Almenys jo.

I recordeu sempre que les Terres de l'Ebre, són quelcom més que terres, són persones!

Angel Martí

ç

Presentació de "El Desfullar de les Ànimes" a Gandesa

El divendres 18 de desembre de 2015, a les 19.00 hores, a la biblioteca municipal de Gandesa, es presentarà el meu darrer llibre, el poemari "El Desfullar de les Ànimes" publicat per l'editorial Neopàtria.

La presentació anirà a càrrec del reconegut poeta i escriptor Albert Guiu, recitaran els components de Poemes al Vent i acompanyarà a la guitarra, Barto Merino.

Voldria aprofitar aquesta entrada, per agrair tant a l'Ajuntament, com a la biblioteca de Gandesa, per les facilitats donades, a l'associació Poemes al Vent per l'organització de l'acte, al guitarrista Barto Merino pel seu suport totalment desinteressat i per descomptat, a L'Albert Guiu per fer-me l'honor de presentar el llibre.

 

Gràcies a tots

 

Bases Premis Literaris de L'Ametlla de Mar de 2016

El Col·lectiu Calacultura i l'Ajuntament de L'Ametlla de Mar, ja han tret les bases dels premis literaris 2016 de L'Ametlla de Mar. El Premi Narrativa i el premi nit de poesia al carrer.

Tot i que a L'Ametlla de Mar, fa anys que es convoquen tan el premi de narrativa com el de poesia, aquest 2016 es preparen canvis importants.

El primer, és que L'Ajuntament ha cedit al col·lectiu Calacultura, que fins ara era l'organitzador del premi nit de poesia al carrer, també l'organització del premi Narrativa Vila de L'Ametlla de Mar. Calacultura davant aquesta oportunitat, ha volgut fer un pas més i pretén convertir el lliurament d'aquests premis, amb la gran festa literària de L'Ametlla de Mar, on també convocaran premis de poesia infantil i juvenil, hi haurà recitals de poetes del País i qualsevol escriptor del País que tingui obra editada, gratuïtament la podrà posar a la venda durant aquesta jornada, per promocionar la nostra literatura.

Bé, ja us aniré informant, tal com arribin les dates. Ara el que toca és presenta-se als premis. Aquí us deixo les bases:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

II JAM Poètica dels Països Catalans a Montblanc

El passat dissabte 28 de novembre varem tenir el goig de participar a la II JAM Poètica dels Països Catalans, a la preciosa vila de Montblanc. 42 poetes van omplir de poesia les muralles de la vila. Un dia magnífic. Amb una companyia immillorable. Gràcies a l'organitzador Pau Civit, a l'Ajuntament i a la ciutat de Montblanc pel dia fantàstic que ens van oferir.

 

Us deixo unes fotos de l'acte.

 

 

#Microconte 5

Microconte 5

Era el primer cop que visitava la ciutat de l'amor, era preciosa. Aquella nit, van anar a sopar i a prendre unes copes al centre. Hi havia un ambient magnífic, d'aquelles nits per recordar. Denís li va dir: "Anem a fer l'última al Bataclan... ?"  La nit es va recordar, i ells... van fer l'última...

 

Angel Martí

 

Microconte 4

Microconte 4

Aquella era sense dubte la dona que tants anys havia esperat. La nit, el punt culminant per destapar el misteri. Ell s'ho podia esperar tot... Tot, menys que no fos una dona...

Angel Martí

Poema Rosa de l'oasi

ROSA DE L'OASI

I aquella rosa va poder arrelar

com els ceps verges s’arrelen al camp,

fent seva la sequedat de la terra,

per transmutar-se un jorn en reserva

i ser paladejada, sols per mi.

Ningú va dir que fora tan senzill

subsistir entre els fems d'altres amors

que es podriren ahir en mort sobtada.

Però a cada llàgrima s'anà obrint,

com s'obre el sol quan s'ajoca la nit.

I el seu perfum m'imbuir de coratge,

per capbussar-me de nou, en l'oasi

que neix en mig d'un desert que perdura,

com el miratge de l'amor etern.

Angel Martí

Haiku

Tarongers al cel

pidolen sospirs d'hora;

Cosírem veles.

 

 

Microconte 3

Microconte 3

"Mare, truquen a la porta, crec que és el pare". Ella, amarada de suor, amb els ulls solcats i el rostre marcat de la darrera batalla, va despenjar el telèfon. Amb veu tremola va fer la seva darrera pregunta... Policia... ?

Angel Martí Callau

Tots amb França

Solidaritat amb França.
No a la violència, només genera més violència.
No a la lliure circulació d'armes, només generen morts.
No als paradisos fiscals, font econòmica dels terroristes.

Microconte 2

Microconte 2

Tanca els ulls quan l'espia la lluna i se li humiteja un pou que festeja somnis. Amb la mort de la nit, li arriba el dol de la realitat del dia. Un altra nit que ningú beu aigua...

Angel Martí

Travessia

TRAVESSIA

I ens aferrem a un darrer sospir,
aquell record d'un temps que ja ha passat.
l'últim alè que ens queda per somiar
que som el que vam ser i no el que som.
I cada dia és llàgrima nova
i ens anem despullant a poc a poc,
per afrontar de nou la travessia
en les gèlides aigües del fracàs.

Angel Martí Callau
(Del poemari El desfullar de les ànimes)

 

 

Haiku

Haiku 1

Mort ja l'enigma
al despull del pit somiat;
I ara que fem!

Angel Martí

Microconte

Microconte 1

Trenca el silenci un "beep". Ella, famolenca, mossega el mòbil. Un somriure, un missatge curt... La nit, llarga...

Angel Martí

Aqui us deixo les dues darreres entrevistes de radio

Entrevista al programa Bressol de lletraferits de Ona La Torre

Entrevista al programa Sempre amb tu de La Cala RTV

Col·laboracions en publicacions col·lectives

El 3 d'octubre de 2015, a la localitat d'Alzira, es va organitzar la I Trobada poètica de l'Editorial Neopàtria. Van participar 32 poetes dels Països Catalans. En commemoració, l'editorial va publicar aquest poemari, en el que vaig participar amb dos poesmes:"Anys Tous" i "Podriem posar-li preu".

D'altra banda, en l'Antologia2014 de Poetes de l'Ebre, també hi vaig participar amb 4 poemes:

"Un poema i un desig", "Instants de criançó", "Blancs obscurs" i "Només cal que em deixis".

I en un petit recull de poemes de la 2ª trobada poètica Escales que pugen al cel, amb el sonet "Postal del metro".

I Premi de poesia Escales que pugen al cel

Aquest poema ha estat el guanyador del I Premi de poesia Escales que pugen al cel de Mas de Barberans. 

EL RIU DE LES ÀNIMES

Trulls de sang i mil cors perduts en guerra,

lleres de fang defensant lleialtat,

trets a les fosques, un poble indignat

i una curta esperança que s'aferra.

Estiu de dones que moren en vida,

fills que recerquen pares, que no hi són,

veus que s'ofeguen, misèries de mon,

i l'Ebre que desesperat s'ho mira.

Eren mil i una escales al cel,

són mil i una escales a l'infern;

trossos de terra veient morir el verd,

trets que amunteguen ulls tapats amb vel.

Baules trencades vora els canyissars,

coves perdudes on alletaren somnis,

xiulets al vent que no deixen que dormis...

Cauen vinyes i cauen arrossars.

Fosses comunes que viuen l'oblit,

panteix sostingut de lleves que creixent,

haurien  de ser joves i no els deixen...

Guerreres roges tacades al pit.

Un puny alçat per resguardar la llengua,

un puny alçat per defensar un País,

un poble que no vol ser mai submís

i la veu de la gent del riu que es trenca.

Temps de pa negre mullat amb vi i sucre,

temps de lliscons i de rossegar l’os,

temps de plats de farinetes i arròs,

temps d'estraperlo volent sobreviure.

Un territori que mostra força

en la frontera d'un poble fidel,

cerca la nit l'Ebre, en un estel

veient en fosc com una gent s'esforça.

Cents de rossinyols que deixen el niu

ales obertes camí cap a França,

buscant refugi i nova esperança,

fugint porucs d'aquest obscur estiu.

De Mequinensa fins al sud d'Amposta

volien amarrar la Llibertat

i amb la penombra del cordó trencat

el nostre Ebre va perdent l'aposta.

Escales que havien de pujar al cel...

I van ser escales per baixar a l'infern.

Un temps de llàgrimes, un temps incert,

un temps amb regust amargant de fel.

I passen els anys i no mort la memòria,

que es va assolant en el fons del record

i de tant en tant va sonant l'acord

del cant d'un riu i de la nostra història.

Angel Marti Callau

El desfullar de les ànimes

El desfullar de les ànimes és el meu primer poemari.

Es presenta un personatge que manté una constant lluita, que enfronta cor i seny en tot allò que veu i no vol veure. Ens endinsa en la complexitat  de les relacions de parella, els conflictes interns entre el que va ser, el que és i el que hauria de ser, en els missatges no desencriptats, en les soledats del desprès, en els dubtes existencials, en les pors a buscar nous camins, en les llagues dels records, en el renéixer de l’esperança...

Els poemes s’estructuren en una història quotidiana i actual que despulla els sentiments més profunds i secrets d’un ésser, que lluita amb la realitat per poder subsistir internament i trobar una drecera en el pedregós camí del amor.

Editorial Neopatria

Angel Martí

Llàgrimes de sal

Llàgrimes de sal, és una novel·la romàntica i dramàtica, que mostra la duresa i el patiment constant en que viuen la gent de mar. Datada a la postguerra, dibuixa una preciosa història d'amor, entre un humil pescador i una noia de casa benestant i la força que pot arribar a tenir l'amor.

Totes les vivències en la mar del protagonista, estan basades en fets reals, explicats pel meu avi i pel meu pare, i que jo he volgut novel·lar.

Un homenatge sincer a tota aquella gent que viu de la mar en condicions força difícils.

La trama es desenvolupa en L'Ametlla de Mar, una petita població costanera del sud de Catalunya.

Editorial Bubok

Angel Martí

Escacs un regne màgic

Aquest primer conte infantil, per mi va ser molt especial. Escacs un regne màgic, el vaig escriure un Nadal, com a regal pels meus nebots, fent-los protagonistes a ells.

El conte és una aventura trepidant d'una colla de nens que descobreixen un llibre màgic i acaben convertint-se amb les fitxes d'un tauler d'escacs.

A més de fer passar una bona estona, intenta introduir als nens en el món dels escacs.

Editorial Bubok

Angel Martí

Presentació del Blog

Benvolguts amics i seguidors, finalment, m'he decidit a obrir un petit racó en aquest univers cibernètic. En aquest blog, anireu descobrint tot el meu viatge per aquest mar literari que vaig descobrint, en el que un dia vaig decidir navegar, sense cap rumb traçat, cap a l'illa dels somnis. Tot el que aniré embarcant en aquesta nau, surt de l'ànima, amb l'única pretenció, que els que perdeu uns instants del vostre temps en llegir-ho, poguessiu desconnectar, encara que sigui per uns segons, d'aquesta realitat actual, que poc té a veure amb la poesia.

Gràcies per acompanyar-me en el viatge.

La poesia és vida i la vida hauria de ser poesia.

Angel Martí