Quan es trenca el
canal
Aquesta tarda, un cop
més els veïns dels pobles de les Terres de l'Ebre, han realitzat un acte
reivindicatiu, per demanar que els nostres governants, aquells que el poble ha
decidit que han de representar els seus interessos, escoltin a la gent del
territori, els realment afectats.
L'N-340 s'ha
convertit en un dels punts negres més importants del País. Quan parlem de punt
negre, no ens referim a unes anotacions en un full de paper (encara que per
alguns sembla que no sigui altra cosa), en aquest cas concret estem parlant de
persones que han perdut la vida, d'altres que han quedat paraplègiques o
minvades de mobilitat, de famílies senceres destrossades per sempre, de nens
orfes o de pares que han perdut els fills... I aquí no passa res.
El problema principal
radica, en el fet que el tram de l'AP7 que passa per aquest territori, és el més car de tota la
península, aquest fet, implica que la major part del tràfic rodat de vehicles
pesants i també turismes, opten per utilitzar la carretera N-340, provocant una
densitat de tràfic absolutament desproporcionada a la via i en conseqüència una
sinistralitat molt per sobre de les xifres, que
podríem considerar tolerables.
La solució que
demanen els veïns, és força senzilla, tenint en compte que pels anys de
concessió que manté l'AP-7, ja està més que amortitzada, el govern, per
l'interès general de la població, hauria d'exigir a l'empresa concessionària,
la gratuïtat, almenys d'aquest tram. Els Catalans i especialment els veïns de
les Terres de L'Ebre, ja han desembutxacat suficients diners durant anys i anys
i han deixat prou familiars pel camí, mentre des de Madrid tancaven els ulls i
es construïen autopistes i autovies gratuïtes per poder anar a estiuejar a la
costa de llevant sense obrir el moneder. Ja n'hi ha prou senyors! Si les poques
vegades que veniu a aquestes terres, no ho féssiu amb vehicles oficials, que
per descomptat passen per l'AP7, això sí, pagant tots nosaltres, segurament les
coses serien diferents.
Potser caldria
esbrinar qui són els accionistes d'aquesta autopista, potser caldria esbrinar
quines comissions hi haurà de la pluja de rotondes amb les quals pretenen minar
l'N-340 ( i esperem no augmentin els accidents), potser caldria esbrinar a qui
convé que no es pari de fer obres noves en lloc d'obrir l'AP-7...
Quan passen fets com
aquests, és quan t'adones de la desconnexió existent entre la classe política i
els ciutadans, quan t'adones dels interessos reals d'uns i altres, quan
t'adones que ni tan sols les vides humanes importen per ells, quan hi ha negoci
per sucar pa.
Una prova més que
entre l'emissor i el receptor, el canal està absolutament trencat i, o els
receptors haurien de passar per GAES o bé viuen en un món absolutament paral·lel
a la realitat que els envolta.
Si aquest és el País
que volen, si aquests són els governants que ens representen, segurament ens
haurem de replantejar moltes coses... Almenys jo.
I recordeu sempre que
les Terres de l'Ebre, són quelcom més que terres, són persones!
Angel Martí
ç
